Fichas de gramatica

Basculer en français

← Tornar tà la lista

Los vèrbes en -ir 3

Conjugasons sufixada, non sufixada e mièja sufixada.


« Parti »

Demest los vèrbes en /-ir/, se’n tròba qualques uns que se pòdon conjugar tanben coma de vèrbes non sufixats :
— en gascon : « partir », « pudir », « sentir », « servir »… : « parti », « partes », « part », « partim » / « partem », « partitz » / « partetz », « parten » ; lo vèrbe « dromir » es pas jamai sufixat ;
— en lengadocian : « cobrir », « culhir », « obrir », « partir », « seguir »… : « parti », « partes », « part », « partèm », « partètz », « parton » ;
— en provençal : « parti », « partes », « part » / « parte », « partèm », « partètz », « parton » ; en provençal, aqueles vèrbes son pus nombroses.

En lengadocian, al preterit, un element /gu/ s’intercala entre la vocala /i/ e lo morfèma /èr/ : « partiguèri » (part-i-gu-èr-i). En provençal, se tròban doas formacions : una amb l’element /gu/ : « partiguèri »…, l’autre sens cap d’element intercalat : « partèri »… Quand l’element /gu/ es present, la conjugason en /-ir/ es dicha « mièja sufixada ».

En gascon, lo preterit presenta pas aquel element : « sentii », « sentís », « sentí »… Pasmens, localament, se pòdon trobar de preterits sufixats en /r/ : « sentiri »… o en /sc/ : « sentiscoi »…

Maurici Romieu, vicepresident del conselh lingüistic del Congrès

Fòto : Manu_H

© Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, 2018, Totes los dreits reservats