Fichas d'expressions

Las expressions d'aquestas fichas que son gessidas deu Dicodòc.

Cercar en

Varietats :

Reinicializar

Menar la barca

Diriger une entreprise

occitan lengadocian


Literalament : Mener la barque

De : barca (barque)

Dens lo wikiccionari : barca (nom comun femenin)
Embarcacion de talha reducha.

Imatge : Tomasz Sienicki

Menar las quatre vitas

Vivre une vie de débauche

occitan lemosin


Literalament : Mener les quatre vies

De : vita (vie)

Dens lo wikiccionari : vita (nom comun)
Estat que precedís la mòrt e que seguís la concepcion o la naissença

Méter lo pan a la man

Faire une situation à quelqu'un

occitan gascon


Literalament : Mettre le pain dans la main

Toujours avec la valeur métaphorique du pain = distribution.

De : pan (pain)

Dens lo wikiccionari : pan (nom comun)
Aliment fach a partir d'una pasta compausada essencialament de farina.

Imatge : Fir0002/Flagstaffotos

Metre de ventresca

Prendre du ventre

occitan lengadocian


Literalament : mettre de la ventrèche

C'est vrai l'analogie est intéressante et c'est aussi un conseil diététique. A manger trop de ventrèche on prend du ventre

De : ventresca (ventrèche)

Dens lo wikiccionari : ventresca (nom comun femenin)
Ventresca : carnsalada del ventre de pòrc

Imatge : Ewan Munro

Metre quauqu'un pus negre que la chaminèia

Dire pis que pendre de quelqu'un

occitan provençau


Literalament : mettre quelqu’un plus noir que la cheminée

C'est une expression qui parle d'une personne qui fait un portait noir d'une autre afin de lui porter préjudice

De : chaminèia (cheminée)

Dens lo wikiccionari : chimenèia (nom comun feminin)
Conducte que servís a l'evacuacion dels gases de combustion d'un .. Dins un ostal, luòc que i se fa lo fuòc (lar, fogal).

Imatge : Sir Gawain

Metre un tap a la flaüta

Se taire, la fermer

occitan lengadocian


Literalament : Mettre un bouchon à la flûte

De : flaüta (flûte)

Dens lo wikiccionari : flaüta (nom comun feminin)
Instrument musical de vent consistent en un tub amb d'orificis e una embocadura per i bufar.

Imatge : Propi

Minjar la galhauda

Faire faillite

occitan lemosin


Literalament : Manger la grenouille

De : galhauda (grenouille)

Dens lo wikiccionari : minjar (vèrb)
Ingerir d'aliments solids o semi-solids.

Imatge : Maksym Kozlenko

Minjar la sopa suu cap d'un tinhós

Être peu délicat, de grand appétit

occitan gascon


Literalament : Manger la soupe sur la tête d’un lépreux

La notion de renversement, de chute, est portée par le verbe barrejà’s. Le complément las sopas donne simplement du volume à la locution

De : sopa (soupe)

Dens lo wikiccionari : sopa (nom comun femenin)
Aliment liquid fach essencialament a partir de legums

Imatge : Schwäbin

Montar sus sa figuièra

Monter sur ses grands chevaux

occitan provençau


Literalament : monter sur son figuier

Se dit d'une personne qui s'impatiente et qui va se mettre en colère. La figuier pousse bien en Occitanie et dans d'autres régions. Là où il pousse il y en a souvent au moins un par maison

De : figuièra (figuier)

Dens lo wikiccionari : figuièra (nom comun feminin)
Arbre del tipe Ficus, caracteristic de la Mediterranèa qu'a per fruch la

Imatge : Klearchos Kapoutsis

N'a pas jamei virat que autorn deus caulets

il n'a aucune expérience de la vie

occitan gascon


Literalament : il n'a jamais tourné qu'autour des choux

De : caulet (chou)

Dens lo wikiccionari : caulet (nom comun masculin)
Planta erbacèa de la familha de las crucifèras: Brassica oleacera.

N'aver pas fret a las aurelhas

Avoir les oreilles rouges d'ivresse ou de replétion

occitan gascon


Literalament : Ne pas avoir froid aux oreilles

L'ivresse provoque une dilatation des vaisseaux sanguins et fait apparaître des rougeurs à la tête.

De : aurelha (oreille)

Dens lo wikiccionari : aurelha (nom comun femenin)
Organ que permet d'ausir los sons, e situat de cada costat del cap .

Imatge : Shizhao

N'escapar per la paur

En être quitte pour la peur

occitan lengadocian


Literalament : En échapper pour la peur

De : paur (peur)

Dens lo wikiccionari : paur (nom comun femenin)
Emocion fòrta ligada a la percepcion d'un perilh imminent

Imatge : Bantosh

© Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, 2018, Totes los dreits reservats